L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 22 d’abril del 2007

Petits plaers


-Passejar per un camp de roselles a l'abril sentint el sol tebi i respirant aire net.
-Rebentar el rovell de l'ou ferrat amb un bocinet de pa recent fornejat.
-Llegir el diari a la terrassa en barnús sense haver de mirar cap rellotge.
-Dutxar-se amb aigua ben freda quan fa calor i notar-la lliscar lentament.
-Fer-te estremir amb una mossegadeta i riure plegats.
-Escoltar Jacques Brel i plorar.
-Sortir de casa un diumenge molt aviat al matí i no trobar ningú pel carrer.
-Conduir per carreteres comarcals sense destí ni pressa.
-Beure suc de taronja acabat d'esprémer.
-Besar-te l'esquena de dalt a baix i de baix a dalt, tot dibuixant.
-El primer cafè del dia, sense sucre i aromàtic, directament en vena.
-Caminar descalça per sobre de la fusta calenta torrada pel sol del migdia.
-Passar el dia junts, entre llençols amb olor de vainilla, mentre a fora plou.
-Menjar una torradeta de pa amb oli nou i olorar-lo ben verd.
-Tancar-me al despatx i escriure. Llegir. Pensar en tot i en res.
-Banyar-me al mar una nit de lluna plena.
-Rellegir Neruda, Benedetti i Salinas.
-Fer posar vermell a un home i dir-li que està com un pebrot.
-Un got de llet calenta amb una culleradeta de mel i que m'abracis.
-Compartir un silenci còmplice amb tu.
-Veure créixer els meus alumnes, no tan sols físicament.
-Viatjar amb la ment sense cap límit, ben lluny... o ben a prop.
-Veure com riu la filleta de la meva millor amiga, que té tres anys, l'ànima plena d'il·lusions i móns per descobrir.
-Sentir un fred intens i que em faci tremolar per tot seguit gaudir de l'escalfor del teu alè a les meves màns.
-Notar com petites gotes d'aigua s'assequen lentament al sol sobre la pell.
-Ser la responsable de que el teu cor s'acceleri i saber-ho.
-Veure sortir el sol des de dalt del penya-segat al meu racó secret.
-Aquella olor intensa a xocolata negra que es fon entre els teus dits.
-Passejar a la vora del mar i sentir-ne la brisa a tot el cos.
-Despertar i mirar-te adormit. Imaginar, suscitar i seduir.
-Anar a plaça un dissabte i passejar entre aromes i colors al mercat.
-Oblidar sengons què...
-Recordar sense enyor.
-Enyorar amb un somriure.
-Somriure't amb els ulls.
-Sentir-te a prop tot i estant lluny.
-Deixar passar el temps i ser-ne conscient i inconscient alhora.
-Veure com es van encenent els fanals al capvespre i arriba la nit.
-Mirar trens passar i velers a l'horitzó.
-Navegar en el teu mar de roselles.

5 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Un dia de plaers encadenats, oi?. Has tocat el cel amb els dits. M'agrada navegar pel teu mar de roselles.

Chatnoir ha dit...

Res com els petits, de plaers...

Joana ha dit...

Ualaaa...petits petits però quantitat!
Els que valen la pena!
Una abraçada!
Quins enllaços, noia!

Clint ha dit...

haig de reconèixer que alguns d'aquests plaers no em semblen tant petits..és molt bonic veure en l'altre gent plaers compartits.

Unknown ha dit...

Certament, quant camí per recórrer encara...quants petits plaers per descobrir... i quants caiguts en oblit!!!