L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
La decisión de naufragar
Cuando se hundieron las formas puras
(...)
Ya no me encontraron
¿No me encontraron?
No. No me encontraron.
Pero se supo que la sexta luna huyó torrente arriba,
y que el mar recordó ¡de pronto!
los nombres de todos sus ahogados”.
Federico García Lorca
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentaris:
Dona tanta pau entrar al teu bloc i llegir-t'he, t'he anyorat molt!!!!
Un peto bonica!!!!
Mirem de surar i no defallir.
Molt bonica la foto!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada