Coses que mai et diré...

Encanta'm
Pots ser així d'encantador amb mi,
si vols...
Però després,
no em vulguis fer creure
que et sorprenen
les conseqüències.

Encega'm
Fes que tots els amors
siguin cecs a a raons alienes

i la ceguesa basti per a viure,

només,
dins els límits de l'imaginari.

Tempta'm
Si no fossis tan

prohibit,
dolç,
fresc,
terrenal
i temptador,
potser pensaria
que només t'he somiat.

Somia'm
Et dic que et somio
i no sembla importar-te.

Potser hauria de matisar
que et somio "desperta".

Imagina'm
Ni en els meus millors somnis
hagués gosat imaginar-te
tant deliciosament imperfecte.
Torna'm a dir
que em trobes irreal
i començaré a somiar-te.

Atura'm
He mirat enrera

i només hi he vist un mirall
que em convida a mirar endavant.
He mirat enrera
i he decidit
que s'ha acabat córrer.
Has estat tu,
qui m'ha fet frenar
fins a aturar-me?

Toca'm

No sé què té la teva pell

que em crema quan toca la meva

i m'obliga a apartar-me de tu

en un acte reflex,
totalment involuntari,
que no puc deixar de...
maleïr?

Pensa'm
És clar que,

si només m'interessés el teu fons,

no et buscaria la forma.

Però deixa-li ben clar al teu cos

que només el busco

perquè ets tu qui l'omple.

Narra'm els somnis

Vine a les nits sense lluna

i narra'm els somnis.

Aquells que només la teva veu sap inventar,

els amants de la fosca,

els que mai puc recordar.

Narra'm els somnis

i amaga'ls,

a l'alba,

sota l'ombra d'aquest cos nu,

amnèsic,

fràgil,

còmplice,

i teu.

Amaga'ls abans que arribi el sol

i em desperti la consciència,

la memòria,

la por,

i l'enyor.

Abans que m'ofegui la melangia,

de nou,

fins que arribi la foscor.

Vine a les nits sense lluna,

i narra'm els somnis.