L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 6 de setembre de 2011

Prozac

La lluna és un glaçó en el vas de fosca
que m'ofereix la vida.  Quina història
no prova de negar el seu tenebrós epíleg?
Però el monstre sóc jo, i no algú altre
a qui, per jo salvar-me, puc matar.


Com extirpar la culpa de les pedres?
Com aturar el dolor dintre d'un túnel?
Com sentir si, tan lluny dins de la nit,
està plorant la nostra filla morta?
Els antidepressius són pesticides.
Sempre són falsos els finals dels contes,
perquè no es suïcidin els infants.

Joan Margarit

Casa de Misericòrdia

3 comentaris:

zel ha dit...

Hòstia! Impactant!

Bé, Prozac? Jo Vandral...

Elfreelang ha dit...

Cert impacta i colpeix com una pedra, com una punyal.....dolors i dols difícils de pair....

fanal blau ha dit...

Colpidor! Un estrip difícil de cosir!