L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
nit de reis
.
i en ma il·lusió
s'hi bressolen
els teus ulls
8 comentaris:
Realment bonic...deixem que moltes il·lusions es bressolin als ulls dels infants
És molt tendre i diu moltes coses en molt poques paraules!
Bona nit de Reis!
Bressolar és, possiblement, una de les accions més tendres. Si a més hi posem el ulls...
Bona nit màgica!
Dins els ulls
tots el somnis del món.
Bressol d'esperança
als teus braços.
Màgiques il.lusions
al teu blog!
Bons Reis i un bon Any 2011 Silver!
Ras i curt. No hi ha millor regal que uns ulls que bressolin un cert amor.
Vaig llegir un haiku d'en Naitô Meisetsu que em va fer pensar en L'altra cara de la lluna: Una dona / i un monjo sobre la barcassa./ Cau la neu.
Gràcies per ser com ets.
Si és així, quines bones diòptries de vida...
Des del far bona nit.
onatge
Per molts anys.
A veure si ara me'n surto.
Publica un comentari a l'entrada