L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 5 de gener de 2011

nit de reis

.

i en ma il·lusió
s'hi bressolen
els teus ulls 

8 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Realment bonic...deixem que moltes il·lusions es bressolin als ulls dels infants

Carme ha dit...

És molt tendre i diu moltes coses en molt poques paraules!

Bona nit de Reis!

fanal blau ha dit...

Bressolar és, possiblement, una de les accions més tendres. Si a més hi posem el ulls...

Bona nit màgica!

Joana ha dit...

Dins els ulls
tots el somnis del món.
Bressol d'esperança
als teus braços.
Màgiques il.lusions
al teu blog!
Bons Reis i un bon Any 2011 Silver!

el paseante ha dit...

Ras i curt. No hi ha millor regal que uns ulls que bressolin un cert amor.

Josu ha dit...

Vaig llegir un haiku d'en Naitô Meisetsu que em va fer pensar en L'altra cara de la lluna: Una dona / i un monjo sobre la barcassa./ Cau la neu.

Gràcies per ser com ets.

onatge ha dit...

Si és així, quines bones diòptries de vida...

Des del far bona nit.
onatge

Eumolp ha dit...

Per molts anys.
A veure si ara me'n surto.