L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 28 de gener del 2011

IV aniversari

.
Avui aquest blog fa quatre anys


Moltes gràcies a tots/es
.

16 comentaris:

neus ha dit...

molts d'anys!

petons!

fanal blau ha dit...

moltes més llunes!

felicitats i per molt de temps!

Elfreelang ha dit...

què bé! enhorabona!

Carme Rosanas ha dit...

Felicitats!

Que en fais molts més!

Carles ha dit...

Moltes felicitats! Que puguem llegir-te molts anys més.
El teu post m'ha recordat que jo també vaig començar, en la versió primera de nausica, el mateix més i any, només 7 dies abans que tu. Així que anem en paral·lel.

Rodericus ha dit...

¡¡ Felicitats !! i que la criatura faci molts mes.
Un peto

Eumolp ha dit...

Doncs que sigui per molts anys!

Anònim ha dit...

Per molts anys i que quan et miris a l'espill cada mati, tinguis amb tu tot el que esperes de la vida.

novesflors ha dit...

FELICITATS! Molts anys de vida per a un blog tan delicadament bonic com aquest.

zel ha dit...

Moltes felicitats, caram, són molts anys, per un blog!!!! A seguir endavant!!!

Joana ha dit...

Felicitats Silver!
Que tot continuï tan blau !

El veí de dalt ha dit...

Carinyet gran,
un petonàs i felicitats!
Però no em respons els trucs a la porta. No vols acabar la HV?

el paseante ha dit...

Moltes felicitats, Silver. Espero que escriguis molts anys més.

David ha dit...

Per molts anys!

onatge ha dit...

Felicitats, però tens cor per molts anys més.

Des del far una abraçada.
onatge

Anònim ha dit...

De vegades, volent fer el bé fem el mal; i, de vegades, fent aquest mal, al final en resulta un bé. El millor, per tant, és no fer res, abstenir-se. Tota interferència nostra en la realitat és, per definició, perillosa i pot convertir-se en letal. El temps judica els actes i els no-actes, ho posa tot al seu lloc. No hi ha res a perdonar perquè som completament inconscients de les conseqüències de les nostres "benintencionades" accions. Fins i tot la traició més gran pot convertir-se en una benedicció. Gràcies, doncs.