L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 28 de desembre de 2010

Quelqu'un m'a dit...

.

que je suis brisé



5 comentaris:

Carme ha dit...

Una abraçada reparadora...

Elfreelang ha dit...

et... et peut être reconstruit?

Cèlia ha dit...

bonne année! C'est trés jolie!

El veí de dalt ha dit...

Tu as besoin de colle?

Anònim ha dit...

La vida no és sempre bonica, certament. Però també és cert que ens dona moltes sorpreses. O com diu la doctrina: els camins del Senyor son inexcrutables. Després de la tempesta tornarà a fer bon temps.