.
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dimarts, 28 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Una abraçada reparadora...
et... et peut être reconstruit?
bonne année! C'est trés jolie!
Tu as besoin de colle?
La vida no és sempre bonica, certament. Però també és cert que ens dona moltes sorpreses. O com diu la doctrina: els camins del Senyor son inexcrutables. Després de la tempesta tornarà a fer bon temps.
Publica un comentari a l'entrada