.
Els crits de la xicalla em destorben.
Però seria injust culpar-los a ells
d'aquesta lassitud melangiosa
que d'uns dies ençà s'ha apoderat de mi.
Tampoc el vent, que bufa amb desmesura,
no n'és culpable,
ni l'excés de claror que m'obliga
a servar les parpelles mig closes.
Certament seria còmode i fàcil
-i alhora injust-
atribuir el que em passa
a qualsevol d'aquestes causes;
sé de molta gent que ho fa.
Però jo no vull caure en el parany
d'instal·lar-me en l'enyor
com una casa buida
dins la qual només se sent
el ressò dels propis passos.
10 comentaris:
Com sempre, Miquel Martí i Pol sap trobar les paraules...
Un molts bons dies! Un bon nadal, silver!
És trist, és preciós...
Potser ens cal escoltar el ressò dels passos que tenim més a prop.
Bon inexorable Nadal!
L'enyor s'agafa de la mà amb el Nadal inevitable inexorable destí....tanmateix si ja no t'ho he dit abans reitero la meva sincera felicitació: Bona Nadal silver!
Tot passejant per la lluna... BON NADAL!!!
Ai...quin sentiment...el compartim!
Malgrat tot, que siguis tot el feliç possible, de tot cor!
T'estim pel que ets. Bon Nadal
M'encanta Martí i Pol.
Bones Festes.
Un Martí i Pol sempre és adequat pel Nadal. I l'enyor, sempre és present d'una manera o altra. Però això no treu que mirem el 2011 amb optimisme, oi? Petonets...
Et esitjo un any nou ben venturós, d'una felicitat que t'eixample tota la vida.Tan gran que no només faci lluir el futur, sinò que t'il·lumini el passat.
Molt Bon Nadal i Any Nou i poesia a tort i a dret .
L'enyor ens acompanya sempre ...
petons wapa!
Publica un comentari a l'entrada