L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 7 de novembre de 2010

constatatio

.

cap Arbre enyor
una sola fulla
en sa brancada

6 comentaris:

Carme ha dit...

Cap fulla sola
pot retornar a l'arbre
sencera la capçada

fanal blau ha dit...

La branca
balanceja i acull la fulla
mentre descansa.

Striper ha dit...

Un sol cor a cada cos: Petons

Elfreelang ha dit...

Els arbres saben que cada vegada que una fulla cau en tornaran a sortir d'altres

el paseante ha dit...

No crec que les enyorin. Les deixen caure per sobreviure a l'hivern.

Devaneos de un moderno Peter Pan ha dit...

¡Hola!
T'he trobat a través de l'entrada de Carme Riera, Et deix, amor, la mar com a penyora. Vaig llegir el text fa molt i em segueix semblant el més bonic que he llegit mai. M'agrada molt el teu blog.
Salutations.