.
Vaig voler creure
que ma vida era meva
però m'equivocava
immensament
vaig voler salvar-me
silenciant el cor
però m'equivocava
.profundament
vaig voler tancar els ulls
hibernant sempre més
però m'equivocava
intensament
. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
7 comentaris:
Ens equivoquem moltes vegades, és cert. Aquest poema és molt bonic i molt profund
molt bonic, molt cert i molt enriquidor, errar, és la millor manera de tirar endavant, d'aprendre, encara que sigui a cops de llàgrimes!
Preciós, ànims!
Però...,tu erres? I jo que seguia el camí...!
Viure es cometre equivocacións, i a vegades, encerts.
I al finál, el que som es la suma de tót plegát.
Peró mai renegaré dels meus errors, perqué també m´han donat saviessa.
Un petó.
És un poema molt bonic. Però penso que la teva vida és això: teva.
Immensament.
Profundament.
Intensament.
Llavors?
............. humanum est !
speculum
Publica un comentari a l'entrada