L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 15 d’octubre del 2010

Sine die

.
...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Palabra pobre
palabra necia
palabra torpe
palabra hueca.
¡Qué servidumbre en tu grandeza
y cómo el alma,
transida de belleza,
no encuentra
por tí,
ni en tí,
su suficiencia!

Elfreelang ha dit...

Sine die in itinere

Albanta ha dit...

En grisos, i s'endevinen els colors!!

Striper ha dit...

Paso a saludar-te un petonaz

onatge ha dit...

Una mar que s'apropa
a la sorra, i escriurà
el seu poema.
Ran de mar
arriben les paraules
i les metàfores
com estrelles de mar.
Una onada com
una gran abraçada,
i després el silenci
fins que en vingui
una altra...

I la cançó de la mar,
la sal de la
seva abraçada.


Des del far una abraçada.
onatge