L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 29 de juliol del 2010

Que tinguem sort...

.


t'enyor

Publicat per the silver blue sea a les 15:45

2 comentaris:

Joana ha dit...

Que s'ha mort el cotxe? aisss el meu fa poc també!
Que tinguem sort!
petons Silver

29 de juliol del 2010, a les 16:13
Rodericus ha dit...

Que tinguem sort i el deus de la velocitát ens siguin propicis, que tinguem sort per arribár al nostre racó de descans, i que tinguem sórt i puguem retornár fins i tot amb aburriment i enyór de las nostras rutinas cotidianes.

30 de juliol del 2010, a les 16:40

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)