L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 20 de desembre de 2009

Eu sei...

.

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

OOOH no m'ho creure avui passejant pel barri gòtic m'he parat un moment davant d'un noi que canta bossanova i he pensat i si li demanés aquella cançó tan preciosa de Eu sei que voi amar ....i no he gosat fer-ho i ara me la trobo al teu bloc!!!!

El veí de dalt ha dit...

Buf..., em sona això!

Striper ha dit...

GAUUU molt bo!!!

fanal blau ha dit...

Una de les cançons més boniques que he escoltat i que sempre m'acompanyen.

EU SEI QUE VOU TE AMAR
POR TODA A MINHA VIDA EU VOU TE AMAR
EM CADA DESPEDIDA EU VOU TE AMAR
DESESPERADAMENTE EU SEI QUE VOU TE AMAR

EM CADA VERSO MEU SERÁ
PRÁ TE DIZER
QUE EU SEI QUE VOU TE AMAR
POR TODA A MINHA VIDA

EU SEI QUE VOU CHORAR
A CADA AUSÊNCIA TUA EU VOU CHORAR
MAS CADA VOLTA TUA HÁ DE APLACAR
QUE ESSA AUSÊNCA TUA ME CAUSOU

EU SEI QUE VOU SOFRER
A ETERNA DESVENTURA DE VIVER
A ESPERA DE VIVER AO LADO TEU
POR TODA A MINHA VIDA

Uns bons dies!