
- Què tinc Doctor?
- La síndrome de Gauguin
- És greu?
- Doncs, no sabria dir-li. En realitat depèn només de vostè.
- Veja'm, tanqui els ulls i digui el primer que li vingui al cap.
- Absorbides pel balanç circular del no-res passen les hores petites en una tristesa blava i flonja...
- Em temo que sí, que ho és i molt.
- Obri els ulls i segueixi la llum amb les pupil·les.
- ... i l'habitació s'omplí d'atzur.
3 comentaris:
Un gran peto de diumenge.
un bloc preciós, unes paraules poètiques ....m'ha agradat molt ja aniré passant..(no sé com no havia anat a parar encara al teu bloc..és molt bo!! sincerament)
Ara no recordo pas com es pot guarir la melangia...Es pot guarir?
Genial, silver!
Publica un comentari a l'entrada