L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
.
... i la moldejà d'argila i li va donar forma,
li atorgà el seu senyidor
i una mentida nià al seu pit.
Temps enllà, ella obrí la capsa
i només hi restà l'esperança.
.
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata...
.
Foll d'una sola metzina...
.
Dominus tecum...

Te doy un beso
por cada flor
de esquina a esquina...

Catorze torres em guarden
i per sis portes et tempto.
.
Assetja'm
.