L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 8 de juny de 2009

Sobre realitats interiors

.
Tancat amb pany i clau
.
"Las cosas que vemos son las mismas cosas que llevamos en nosotros. No hay más realidad que la que tenemos dentro. Por eso la mayoría de los seres humanos viven tan irrealmente; porque creen que las imágenes exteriores son la realidad y no permiten a su propio mundo interior manifestarse. Se puede ser muy feliz así, pero cuando se conoce lo otro, ya no se puede elegir el camino de la mayoría"


4 comentaris:

el paseante ha dit...

A vegades ens guanyen els estímuls exteriors, i ens adaptem al camí marcat prèviament per altra gent dominadora.

PD: Com pesa el teu blog. No el podries alleugerir una miqueta? Si no pots, no passa res.

Striper ha dit...

Per meditar..Petons

novesflors ha dit...

Fa molt de temps des que vaig llegir aquest llibre, gairebé l'havia oblidat. Només recorde que en aquell moment em va agradar molt.

USD ha dit...

a molta gent li fa por mirar a dintre