L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 7 de juny de 2009

Dotzena Estació - Am fünf Juni

.

.

Ser allò que ta voluntat estima,

aquell racó on la teva ànima es conforta

en l'abisme dels meus somnis críptics

m'il·lumines amb un foc que em devasta

deixant absorta la memòria

en un instant etern que em depassa

on els ulls no parpallegen i el cor no batega

temerós de ser posseït i feliç de saber-se'n.

.

Ser allò que ta voluntat estima,

en l'ordit del temps més dolç

prens possessió dels meus silencis

llenguatge atàvic de pell i cor

ofrena i calze del meu jo

alè convuls, incendi i desmesura

invoques el nom que sento més meu

i ja res hi ha en mi que no siguis Tu.

.

Erbarme dich Mein Gott

.

Matthäuspassion

2 comentaris:

Striper ha dit...

Em deixes penant si les lletres o la musica qiuna es millor. Petons

el paseante ha dit...

M'agrada. Fa enamorar d'algú o d'alguna cosa.