L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 6 de maig del 2009

je sens...

Sento ma pell

lletrejar tes paraules

lletania fosca de versos apòcrifs

que invoca el trànsit

del desig més cert

arran del capvespre

res em manca

ni espai ni temps

present intens

esguard silent

i em miro en l'espill dels teus ulls

sense por de reconèixer-hi

la meva ànima nua

i devota a vós.

7 comentaris:

Striper ha dit...

Caricia... es el que em surt.

Carles ha dit...

Mai no s'és tan lliure com en el lliurament.

Jobove - Reus ha dit...

primer que tot una abraçada
després informar-te que Té la mà Maria
ha creat un altre blog anomenat:
http://trucadors.blogspot.com
sobre el trucadors de porta (picaportes)
que et vas troban a llarg del viatges i
la seva artesenia, si pots dona-li un
cop d'ull, gràcies.

el paseante ha dit...

I què escriu en la teva pell? I què dibuixes en els seus ulls?

Anònim ha dit...

Nihil obstat. :-)

Eva ha dit...

Quina sort té l'amo de les teves paraules!

zel ha dit...

preciós, sentiment pur, que duri...