L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 28 de març del 2009

it's raining inside me

Aquest cel gris
de març plujós
que m'abraça lent
suau i càlid
sobre un mar d'argent
d'onades que em duen
l'enyor de ta pell
i el bes que imagino
als teus llavis dolços
abismals
com una primavera a destemps
de tardes líquides i hores instant
màns que es miren
ulls que llepen l'ànima
i aquest enyor de pluja i pell.

7 comentaris:

Striper ha dit...

Jo sentit el sorooll de la pluja me he fotut una bona mitgidiada.

novesflors ha dit...

I am also rainy.

zel ha dit...

Jo he fet com l'Striper, migdiada, ara el poema és rebonic...i això que el títol m'ha col.lapsat...

el paseante ha dit...

Ara que començava a fer bon temps, torna la pluja i la fredor. Aquest any no hi ha manera de treune'ns la tristor del damunt.

M'han agradat les "hores instant".

El veí de dalt ha dit...

Un poema líricament humit. Com vós.

Betty ha dit...

It's rainning again, bon poema i, dic jo, serà per aixó que aquest capde vaig mig adormida pe'l món? Be.

Joana ha dit...

I aprofitar per a llegir-te...
Des de darrere la finestra ...
Petits plaers d'un diumenge a la tarda!
Una abraçada!!!