L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 6 de març del 2009

Seda

lectures a l'abisme
i et penso...


.
"HICIERON descorrer un panel de papel de arroz, y Hervé Joncour entró. Hara Kei estaba sentado con las piernas cruzadas, en el piso, en la esquina más lejana de la habitación. Llevaba una túnica oscura; no tenía joyas. Único signo visible de su poder, una mujer extendida a su lado, la cabeza apoyada en su regazo, los ojos cerrados, los brazos escondidos en el amplio vestido rojo que se extendía alrededor, como una llama, sobre la estera color ceniza. Él le pasaba lentamente una mano por el cabello: parecía acariciar la piel de un animal precioso y aletargado."

6 comentaris:

Joana ha dit...

Una lectura sublim com el tacte d'una pell sedosa!
Bon cap de setmana ,Silver.

Garage Hermetico ha dit...

Fa molts anys que el vaig llegir. M'el vaig acabar d'una tirada, en una sola nit. Em va enlluernar la seva màgia. Una bella història.
Pep

el paseante ha dit...

El recordo com un llibre lleuger, amb una narrativa novedosa. Em va agradar, com altres novel.les de Baricco.

El veí de dalt ha dit...

Una literatura que embolcalla. Com el vostre mar.

novesflors ha dit...

No el conec. Me l'apunte.

assumpta ha dit...

Un llibre que et sedueix a l'igual que un bonic xtall de seda...

"De tant en tant, el dies de vent, H.B.baixava dins al llc i passava hores mirant-lo, ja que, dibuixat sobre l'aigua, li semblava veure l'inexplicable espectacle, lleu, que havia estat a seva vida".