L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dilluns, 24 de novembre del 2008
divendres, 21 de novembre del 2008
dimecres, 12 de novembre del 2008
L'espai de mi

.
.
Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
Miquel Martí i Pol
(Avui fa cinc anys que ens va deixar)
diumenge, 9 de novembre del 2008
dilluns, 3 de novembre del 2008
Matemàtica del desig

Un sms i la ment es desboca
dos sospirs i la pell s'estrem
tres excuses i tot és possible
quatre minuts i les claus al cotxe
cinc semàfors, tots en verd
sis minuts i un somriure
set pensaments descarats
vuit bones intencions, i
nou de molt "dolentes"
deu segons, el primer petó
nou-f, pàrquing soterrani
vuit passes fins a l'ascensor
set plantes que semblen eternes
sis cops que et miro i no
cinc botons a desfer lentament
quatre mans que es desitgen
tres hores dolces i teves
dos amants, la passió
un secret: tu i jo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)