Fragilitat

.

De perquè els vaixell de paper s'enfonsen

quan naveguen, confiats, a mar obert...

De perquè el cor se'm fa miques

quan et penso distant i llunyà.
De perquè les llàgrimes són salades

com aquest mar blau, com la teva pell.

De perquè la fragilitat em fa feble i de plom,

en el teu mar, i m'enfonso, sense remei...

De perquè t'estimo tant i t'entenc tant poc,

i de perquè encara no he après a nedar.

De perquè et perdo i ho sé,

sense ni adonar-me'n que no et tinc.

De perquè ens pensem que ens tenim

malgrat no ens sabem donar.

De perquè no sé confiar,

ni respirar, ni sommiar, ni viure.

(De tot això, necessitava pensar i escriure,

però no ho faré, perque no en sé, perque no puc,

perque els vaixells de paper

són això, "de paper" i fràgils,

i toca que s'enfonsin, com cal...

no que escriguin de matinada,

morts de son i d'enyorança).

Bona nit, amor!

Un petó blau, en vaixell de paper...