L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

.
Gràcies per ser-hi ...
.

He pujat els graons
pensant-te intens i urgent
passant els dits per la barana
lliscant sobre el forjat
deliciosament fred
com un batec acompassat
pam-pam, pam-pam...
i el silenci dolç del marbre
cremant-me la pell.

Sota l'estora, com sempre
aquella clau que tu i jo sabem
i he entrat, imaginant
que em senties de sota estant
"busca'm i em deixaré trobar"
llegeix-me el pensament
penombra, jazz i olor de vainilla
soroll d'un pany que s'obre
i passes com llepades.

.
[s. XII; del ll. semper, íd.] adv
.
1 En tot temps, en tot el temps passat i
en tot el temps a venir.
2 En qualsevol temps, en qualsevol ocasió.
3 Des de sempre.
4 sempre més En tot el temps a venir.
5 En tot cas.
6 per sempre Sense límit, perpètuament.
PD: Ara ja saps què volia dir-te, amor...