Suddenly, you...

...

Els ulls cansats,

la ment cansada,

el cos cansat

i el cor tant mort...

La casa buïda,

la vida buïda,

els peus descalços

i l'ànima tant plena...

Els dits dispersos,

les idees disperses,

el cos tant quiet

i el vol tant alt...

La llum, l'olor i el sabor,

intensos i embriagadors...

Ma pell, la sang i els òssos,

fluïnt al rítme de les gotes que

cauen d'una aixeta trencada

i sona la nostra cançó...

La dansa del temps,

el batec del món,

el gronxar-se dels àrbres

moguts pel vent,

vals d'onades,

tango de roques,

silenci de mort,

i secreta nostàlgia...

Dóno un altre tomb al planeta

per a que no deixi de girar,

i per a retrobar-te

per la cara oposada

de la que he partit,

i TU n'ets el port...

Dóno un altre tomb al meu cap

i tornem a començar.

Enganyo al temps

per a tornar a l'instant

en que et vaig conèixer,

una i una altra vegada...

Manipulo el cel

per a que la nit duri

fins al nou capvespre

i de matinada, arribi

...la nostra nit infinita.

Giro els ulls enrere

i em veig per dins, i

és el mateix que mirar enfora

... només TU.

Tanco les parpelles

i res es torna negre,

i tot es torna crit,

i mai esdevé sempre

... només TU.

Tu i tu i de nou tu...

i darrere,

un desig ofegat

... de TU.

Els acords repetits,

els dies repetits,

dolça monotonia

i ma vida tant boja...

La guitarra afinada,

la percussió biològica

aurícula-ventrícle,

i només una veu,

un silenci atàvic,

la melodia t'enyora

i la música sona

de dins cap enfora.

Els versos tant fàcils,

un llenguatge tant simple

de paraules senzilles

i frases perfectes.

Tot tant sincer, tant efímer, i

... tant bell.

I de sobte em desperto

i recordo que i eres

i imagino que hi ets

i encara t'oloro

i potser t'he somiat,

però ma pell diu que no

i sé que m'enganya,

però avui tant és,

perque un breu instant

has sigut amb mi

i no t'he enyorat...