L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 15 d’octubre de 2007

Suddenly, you...

...
Els ulls cansats,
la ment cansada,
el cos cansat
i el cor tant mort...
La casa buïda,
la vida buïda,
els peus descalços
i l'ànima tant plena...
Els dits dispersos,
les idees disperses,
el cos tant quiet
i el vol tant alt...
La llum, l'olor i el sabor,
intensos i embriagadors...
Ma pell, la sang i els òssos,
fluïnt al rítme de les gotes que
cauen d'una aixeta trencada
i sona la nostra cançó...
La dansa del temps,
el batec del món,
el gronxar-se dels àrbres
moguts pel vent,
vals d'onades,
tango de roques,
silenci de mort,
i secreta nostàlgia...
Dóno un altre tomb al planeta
per a que no deixi de girar,
i per a retrobar-te
per la cara oposada
de la que he partit,
i TU n'ets el port...
Dóno un altre tomb al meu cap
i tornem a començar.
Enganyo al temps
per a tornar a l'instant
en que et vaig conèixer,
una i una altra vegada...
Manipulo el cel
per a que la nit duri
fins al nou capvespre
i de matinada, arribi
...la nostra nit infinita.
Giro els ulls enrere
i em veig per dins, i
és el mateix que mirar enfora
... només TU.
Tanco les parpelles
i res es torna negre,
i tot es torna crit,
i mai esdevé sempre
... només TU.
Tu i tu i de nou tu...
i darrere,
un desig ofegat
... de TU.
Els acords repetits,
els dies repetits,
dolça monotonia
i ma vida tant boja...
La guitarra afinada,
la percussió biològica
aurícula-ventrícle,
i només una veu,
un silenci atàvic,
la melodia t'enyora
i la música sona
de dins cap enfora.
Els versos tant fàcils,
un llenguatge tant simple
de paraules senzilles
i frases perfectes.
Tot tant sincer, tant efímer, i
... tant bell.
I de sobte em desperto
i recordo que i eres
i imagino que hi ets
i encara t'oloro
i potser t'he somiat,
però ma pell diu que no
i sé que m'enganya,
però avui tant és,
perque un breu instant
has sigut amb mi
i no t'he enyorat...

4 comentaris:

barbollaire ha dit...

Sec en un racó, per poder assimilar tanta bellesa. Tants colors i tanta música...

He vingut a donar-te les gràcies per la visita a casa i quedo aclaparat a l'entrada de casa teva...

Si no et fa res, aniré tornant amb calma...

Un petonet dolç, dolç
:¬)*

Striper ha dit...

UFFFF cuanta poesia i molta musica suau que entra al cor.

Joana ha dit...

Quins colors! Quants matisos!
Quina bellesa desprenen les teves paraules...
Que passis una bona setmana the silver!

the silver blue sea ha dit...

Barbollaire: Torna quan vulguis, és casa teva. Jo ja fa temps que entro per la finestra a ca teva, també, jajaja... Un petó.

Striper: Gràcies Strip, m'encanta la teva "nova casa". Petonets poètics.

Joana: Bona setmana també per a tu, maca! i aviat un "pont" uuoooouuu, jajaja... potser visiti La Immortal. Petonets.