L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 7 d’octubre de 2007

Evocar (-te)...




TANT S'INCREMENTA ...

Tant s'incrementa com més va cremant
la força de buscar allò que s'oculta,
tant més veurà clarors el pensament
com més gosi mirar en l'obscuritat.
El cant del gall és ric a mitjanit,
la lluna plena em dobla la fortuna.
No moriré de cap angoixa ardent
si visc perdent-me, sempre enamorat.


Joan Vinyoli




Trenclaclosques.- Joc consistent a reconstruir
quelcom que prèviament ha estat fragmentat.
Evocatiu.- Que té la propietat de fer néixer imatges,
records o representacions en la ment.

2 comentaris:

Far ha dit...

imatges emotives que evoquen trencaclosques passats, puzzles fets, d'altres encara per fer... la qúestió és anar encaixant peces, acariciar-ne els contorns, perdre's entre les corves i submergir-s'hi mar endins.

P.S.: sóc el teu predecessor del grup F d'Històries Veïnals, et vaig enviar un correu, però no sé si l'has rebut?

Rep, això sí, una abraçada!

the silver blue sea ha dit...

Tinc el relat. Vas ser molt puntual i he de dir que heu deixat el llistó força alt. Gràcies pel teu comentari. Un petó.