L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Et penso...
"Bésame mil veces,
después cien,
después otras mil y otra vez cien,
otras mil,
y aún después cien más.
Luego,
cuando hayamos sumado muchos miles,
embarullemos la cuenta para olvidar..."
...
Cátulo
...
3 comentaris:
I que et besin moltes més vegades, no hi ha res més bonic que besar i que et besin, no? :-)
Bestes guapissima!!!!!!!
potser, només potser... Clòdia no n'estava del tot segura...
o n'estava massa segura i no volia traspassar el llindar.
petons i llepades poètiques!
mmmmm què seria de nosaltres si no penséssim, si no recordéssim...
Molt bonic, the silver blue!
Bon diumenge wapa!
Publica un comentari a l'entrada