L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 1 d’agost de 2007

Enyorar...




"- Où suis-je et où es tu?

- Ensemble et séparés.

Loin de toi avec toi."

...

Paul Claudel

Le soulier de satin

5 comentaris:

Clint ha dit...

què passa a l'estiu...tothom sembla que enyora alguna cosa!

El veí de dalt ha dit...

És clar...per això quan et parlo, no m'escoltes mai. (Per cert, a qui li ho sentit dir això altres cops?) En fi...noia, no pares de pintar-te. És manicura francesa o marroquina? ;-)

Joana ha dit...

I també, l'estiu és un bon moment per retrobar-se!
Una abraçada, The blue...

zel ha dit...

Tristesa d'enyor? Persones llunyanes? només deixa passar el temps, princesa de la mar...

gatot ha dit...

mai no ens retrobarem... perquè mai no ens vam trobar.