La decisión de naufragar

Cuando se hundieron las formas puras

(...)

Ya no me encontraron

¿No me encontraron?

No. No me encontraron.

Pero se supo que la sexta luna huyó torrente arriba,

y que el mar recordó ¡de pronto!

los nombres de todos sus ahogados”.

Federico García Lorca

Petits plaers

-Passejar per un camp de roselles a l'abril sentint el sol tebi i respirant aire net.

-Rebentar el rovell de l'ou ferrat amb un bocinet de pa recent fornejat.

-Llegir el diari a la terrassa en barnús sense haver de mirar cap rellotge.

-Dutxar-se amb aigua ben freda quan fa calor i notar-la lliscar lentament.

-Fer-te estremir amb una mossegadeta i riure plegats.

-Escoltar Jacques Brel i plorar.

-Sortir de casa un diumenge molt aviat al matí i no trobar ningú pel carrer.

-Conduir per carreteres comarcals sense destí ni pressa.

-Beure suc de taronja acabat d'esprémer.

-Besar-te l'esquena de dalt a baix i de baix a dalt, tot dibuixant.

-El primer cafè del dia, sense sucre i aromàtic, directament en vena.

-Caminar descalça per sobre de la fusta calenta torrada pel sol del migdia.

-Passar el dia junts, entre llençols amb olor de vainilla, mentre a fora plou.

-Menjar una torradeta de pa amb oli nou i olorar-lo ben verd.

-Tancar-me al despatx i escriure. Llegir. Pensar en tot i en res.

-Banyar-me al mar una nit de lluna plena.

-Rellegir Neruda, Benedetti i Salinas.

-Fer posar vermell a un home i dir-li que està com un pebrot.

-Un got de llet calenta amb una culleradeta de mel i que m'abracis.

-Compartir un silenci còmplice amb tu.

-Veure créixer els meus alumnes, no tan sols físicament.

-Viatjar amb la ment sense cap límit, ben lluny... o ben a prop.

-Veure com riu la filleta de la meva millor amiga, que té tres anys, l'ànima plena d'il·lusions i móns per descobrir.

-Sentir un fred intens i que em faci tremolar per tot seguit gaudir de l'escalfor del teu alè a les meves màns.

-Notar com petites gotes d'aigua s'assequen lentament al sol sobre la pell.

-Ser la responsable de que el teu cor s'acceleri i saber-ho.

-Veure sortir el sol des de dalt del penya-segat al meu racó secret.

-Aquella olor intensa a xocolata negra que es fon entre els teus dits.

-Passejar a la vora del mar i sentir-ne la brisa a tot el cos.

-Despertar i mirar-te adormit. Imaginar, suscitar i seduir.

-Anar a plaça un dissabte i passejar entre aromes i colors al mercat.

-Oblidar sengons què...

-Recordar sense enyor.

-Enyorar amb un somriure.

-Somriure't amb els ulls.

-Sentir-te a prop tot i estant lluny.

-Deixar passar el temps i ser-ne conscient i inconscient alhora.

-Veure com es van encenent els fanals al capvespre i arriba la nit.

-Mirar trens passar i velers a l'horitzó.

-Navegar en el teu mar de roselles.

Imperi d'una llàgrima

Un somriure no arrela en un desert amarg.

Abandoneu les hores allunyades

o l'esguard vagabund

sota la cendra lleu

dels amors que moriren

com una boca sagnant

a una altra boca,
com els rostres a llurs destins,
com una vida a una altra vida.

Vers un cel innocent,

vora les mans nocturnament germanes,

l'alba creix i suporta

els robins de la sang,

no la trista, sorda esperança.

Deixeu, doncs, a les ombres

llurs seguici,

llur tèrbola mesura,

i hostatgeu el record

en una llàgrima.

Joan Perucho

Coses que mai et diré...

Encanta'm
Pots ser així d'encantador amb mi,
si vols...
Però després,
no em vulguis fer creure
que et sorprenen
les conseqüències.

Encega'm
Fes que tots els amors
siguin cecs a a raons alienes

i la ceguesa basti per a viure,

només,
dins els límits de l'imaginari.

Tempta'm
Si no fossis tan

prohibit,
dolç,
fresc,
terrenal
i temptador,
potser pensaria
que només t'he somiat.

Somia'm
Et dic que et somio
i no sembla importar-te.

Potser hauria de matisar
que et somio "desperta".

Imagina'm
Ni en els meus millors somnis
hagués gosat imaginar-te
tant deliciosament imperfecte.
Torna'm a dir
que em trobes irreal
i començaré a somiar-te.

Atura'm
He mirat enrera

i només hi he vist un mirall
que em convida a mirar endavant.
He mirat enrera
i he decidit
que s'ha acabat córrer.
Has estat tu,
qui m'ha fet frenar
fins a aturar-me?

Toca'm

No sé què té la teva pell

que em crema quan toca la meva

i m'obliga a apartar-me de tu

en un acte reflex,
totalment involuntari,
que no puc deixar de...
maleïr?

Pensa'm
És clar que,

si només m'interessés el teu fons,

no et buscaria la forma.

Però deixa-li ben clar al teu cos

que només el busco

perquè ets tu qui l'omple.

Narra'm els somnis

Vine a les nits sense lluna

i narra'm els somnis.

Aquells que només la teva veu sap inventar,

els amants de la fosca,

els que mai puc recordar.

Narra'm els somnis

i amaga'ls,

a l'alba,

sota l'ombra d'aquest cos nu,

amnèsic,

fràgil,

còmplice,

i teu.

Amaga'ls abans que arribi el sol

i em desperti la consciència,

la memòria,

la por,

i l'enyor.

Abans que m'ofegui la melangia,

de nou,

fins que arribi la foscor.

Vine a les nits sense lluna,

i narra'm els somnis.

Aprender...

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia

entre sostener una mano, y encadenar un alma,

y uno aprende que el amor no significa acostarse

y una compañía no significa seguridad

y uno empieza a aprender...

que los besos no son contratos

y los regalos no son promesas

y uno empieza a aceptar sus derrotas

con la cabeza alta y los ojos abiertos

y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy,

porque el terreno del mañana

es demasiado inseguro para planes...

y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.

Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado,

hasta el calorcito del sol quema.

Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma,

en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar,

que uno realmente es fuerte,

que uno realmente vale,

y uno aprende y aprende...

y con cada día uno aprende.

Jorge Luís Borges

Esperar...

El verb "esperar" és per a persones que pensen,

no per a les que senten.

Escriure i esborrar, llegir sense entendre, córrer sense camí.

Despullar-se només de roba. Vestir-se la pell cada matí.

Pinzellades de llum incerta sobre aquest verd-indecís-por-bogeria.

Donar-se dues opcions, autoenganyar-se, i agafar la del mig.

Aturar el temps amb el pensament.

I el món amb el cor.

Deixar de pensar.

I d'enyorar.

Esperar...