L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 1 d’agost del 2012

Lectures a l'abisme

.

A los quince años mi voluntad se aplicaba al estudio;
a los treinta estaba firme;
a los cuarenta no tenía dudas;
a los cincuenta conocía el Mandato del Cielo;
a los sesenta podía escuchar las verdades sin dificultad;
a los setenta podía seguir lo que mi corazón deseara sin hacer el mal.

Confuncio
Analectas (1)

Instruir sin palabras,
existir sin acción,
ése es el Tao.

Lao-Tsé


Resulta que a veces pasan cosas, coincidencias dicen unos, eventualidades las llaman otros, en el mismo tiempo y espacio de la existencia de dos personas que no se conocen.  Son fatalidades que, como al albur, logran entrelazar hechos y gente de la manera más insólita. 

Prem Kaur


"Dec a Aràlia el poc que sé de mi mateix".  Vaig fer aquella confessió quan un raig de sol aparegué entre els esfilagarsats grisos que ho tapaven tot il·luminà d'esplendors argentades les oliveres d'uns marges que queien fins a la mar.(...)  Tota la nostra relació, Aràlia, està basada en un moviment gravitatori.  Moltes de coses ens acosten brutalment, emperò n'hi ha una que és superior a totes: tenim el mateix silenci.  Ets l'única persona del món davant la qual el meu propi silenci no m'ha fet nosa.


La nit abans de fer nou anys, la Rose tasta un tros del pastís de llimona que ha preparat la seva mare.  Sorpresa, no aconsegueix trobar-hi el gust del seu pastís preferit i, en canvi, hi descobreix els sentiments de la mare, frustració i solitud, una tristesa fonda.  A partir d'aquí, menjar esdevé una tortura per a la Rose, que a cada mossegada descobreix les intimitats de la gent que l'envolta i s'adona que la seva família no és tan feliç com semblava.  

Disposada a resoldre la seva vida, després de cuinar per primera vegada i sentir el buit de la seva pròpia existència, la Rose decideix fer de la seva peculiaritat un instrument de plaer.

2 comentaris:

melanet ha dit...

Carai!! quin be de Deu de propostes que ens fas avui he??? d3el Tao al pastis de llimona ..M'ho mirare , m'ho miraré....Gràcies.

Elfreelang ha dit...

Bones i variades lectures !!!