L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 30 de setembre de 2012

Je suis venu te dire que je m'en vais...

.
.

2 comentaris:

Montse ha dit...

que no et sàpiga greu: a partir d'ara et seguiré!

bon cap de setmana!

Elfreelang ha dit...

ai....deliciosa cançó....melangia i records i molt més, gràcies!