L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 22 d’abril del 2012

On ne voit bien qu’avec le cœur


L’essentiel est invisible pour les yeux
Sant Jordi 2012
 
- S’il te plaît… apprivoise-moi !
- Que faut-il faire ?
- Il faut être très patient. Tu t’assoiras d’abord un peu loin de moi. Je te regarderai du coin de l’œil et tu ne diras rien. Le langage est source de malentendus. Mais, chaque jour, tu pourras t’asseoir un peu plus près…
Antoine de Saint-Exupéry, Le petit prince, 1943, chap. 20-21.
 

6 comentaris:

rhanya2 ha dit...

que curiós... l'altre dia vam fer aquest passatge en una classe perquè no entenien el verb "apprivoiser"... ja és casualitat! o no...

Carme Rosanas ha dit...

:) Merci beaucoup!

Un mérveilleux cadeau!

el paseante ha dit...

Una lectura essencial, "Le petit prince". Que tinguis una bona diada.

novesflors ha dit...

Una preciositat, de post, de fragment i de llibret.
FELIÇ DIADA.

El veí de dalt ha dit...

Però tot i la proximitat, la guineu el va acabant deixant... Coses que passen, oi?

Elfreelang ha dit...

sempre m'ha agradat.....només es veu bé amb el cor mirem-nos doncs amb els batecs