L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 16 de gener del 2012

Cançó a Mahalta

.

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

Màrius Torres
març, 1937

3 comentaris:

Miquel Àngel ha dit...

l'aire del teu silenci passa en mi
com en el prat un vent
d'ales d'àngel o lliris.
Estrella del mati fes-me oblidar que em moro, de que em miris.
Soc la gota de rou que t'estimava ahir...

novesflors ha dit...

Preciós poema de Màrius Torres i preciós comentari de Miquel Àngel.

Miquel Àngel ha dit...

el meu comentari també es una cançó a mahalta que vaig grabar fa molts anys gracies per arribar a comparar-me amb marius Torres Novesflors amb els anys de vegades potser si que mi assemblo i es tot un honor...