.
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Màrius Torres
març, 1937
.
3 comentaris:
l'aire del teu silenci passa en mi
com en el prat un vent
d'ales d'àngel o lliris.
Estrella del mati fes-me oblidar que em moro, de que em miris.
Soc la gota de rou que t'estimava ahir...
Preciós poema de Màrius Torres i preciós comentari de Miquel Àngel.
el meu comentari també es una cançó a mahalta que vaig grabar fa molts anys gracies per arribar a comparar-me amb marius Torres Novesflors amb els anys de vegades potser si que mi assemblo i es tot un honor...
Publica un comentari a l'entrada