L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 31 de desembre del 2011

2012


... i em donares la mà i el teu pit
per que hi reposés confiada
sempre que el món m'oprimís

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Que el 2012 també tingui per a tu una mà i un pit per a recolzar-t'hi!

joanfer ha dit...

Boniques paraules per acabar l'any... i començar-ne un altre! Et desitjo un millor 2012! Una abraçada! ;)

novesflors ha dit...

Perquè sempre tingues una mà amiga.
BON ANY.

zel ha dit...

Bons dies, bon futur, bona salut i bons auguris! I petons!

Elfreelang ha dit...

que tothom tingui una mà i un pit on posar el cap i la tendresa t'acompanyi aquest 2012!

el paseante ha dit...

Aquest 2012 ens caldrà també una bona espatlla on recolzar-nos. Que tinguis un bon any.

Miquel Àngel ha dit...

Qui te això ja ho te tot

Anònim ha dit...

Tots els que som aquí, ho seriem una mica

Espill