L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 28 de febrer del 2010

Adieu, février...

.


El batec més blanc
sou sota ma pell
en les hores blaves
roent al meu cor
til·ler del consol
i crossa amatent
acotxeu temors

6 comentaris:

Joana ha dit...

Acotxar temors...perquè també formen part de nosaltres.
Bon cap de setmana Silver!

Elfreelang ha dit...

belles paraules per acomidar febrer!

fanal blau ha dit...

Se'n va, Silver, anem al març.
I amb el març...

novesflors ha dit...

...i amb el març, la primavera.

el paseante ha dit...

Acabem d'inaugurar el mes de març. Per Sant Josep ja hi haurà més llum en les nostres vides.

El veí de dalt ha dit...

Arriba una nova primavera?