L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 2 de setembre del 2009

Raval de mar

Deixo el meu mar
per buscar una llar
i duc un bressol
ple d'incertesa.
.
M'aculls sabent-me
i em dones la benvinguda
com potser un dia
m'acomiadaràs.
.
La lluna m'ha dit
que a la teva falda
els diables ballen
i els desitjos callen.
.
Guarda'm el secret
més bonic que tinc
de tot mal presagi
i acotxa'l fluixet.
.
I si un dia vinc
ens direm adéu
i et faré l'ullet
per la sort que tinc.

2 comentaris:

Striper ha dit...

"La lluna m'ha dit
que a la teva falda
els diables ballen
i els desitjos callen."


Potser els desitjos es poden callar prero no es poden amagar,
.

el paseante ha dit...

Aquesta incertesa segur que durarà poquet. Uns versos molt macos.