L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 28 de febrer de 2009

Dóna'm la mà...

26 de febrer

Sicut erat in principio et nunc et semper



dijous, 19 de febrer de 2009

Teva

.

Sota els teus ulls

sóc promesa dolça

esclat en flor

mira'm...

a les teves màns

sóc calze profà

anyell i do

pren-me...

.

dilluns, 16 de febrer de 2009

Literatura XXX

Cercant notícies polèmiques per motius laborals em trobo amb això i no puc evitar un somriure de bat a bat.
Potser caldria fer el mateix amb altres obres que, en la meva humil opinió, també haurien de ser retirades de l'abast del gran públic, sempre tant feble de ment...
Així, doncs, La Ilíada i La Odisea, per exaltació de la guerra i la mentida; La República de Plató, per totalitària; La Bïblia, al menys el Levític i l'Apocalípsi de Sant Joan; El Príncep de Maquiavel, per "maquiavèlica"; El mercader de Venècia de Shakespeare, per antisemita; Quevedo, de la A a la Z, i ell ja sabrà perquè; Tarzán de Burroughs, per racista; Tot Kipling, per imperialista; Juventud, egolatría de Baroja, per menospreci als sudamericans; Gilles de Drieu La Rochelle, per fascista; els poemes d'Alberti, Neruda, Vallejo i Miguel Hernández, per estalinistes; Cien años de soledad, per incitació al bestialisme; tot Bukowski, per masclista i així, un llarg etc...
En canvi, ja em perdonareu, però no he sabut trobar res sospitós i per tant declaro nèts de pols i palla: El Principito, Els Hollister, La cuina d'en Karlos Arguiñano i el Manual de la Termomix. Tampoc he vist res d'estrany en les obres de Corín Tellado, Camino d'Escrivà de Balaguer, Paulo Coello i Maria de la Pau Janer, elevada als altars pel nostre estimadíssim Veí de Dalt.

dimecres, 11 de febrer de 2009

A+P+E = [X]

.


.
Amor
Lent
Porpra,
Roig-sang,
Ansietat,
Zel.
Oblidar-te
Lamentant
Avui.
Mai
+ (més)
Pensar-te.
Absent,
Resseguir
Obstinadament
X (per)
Entendre'm/'t
Tants
Instants
No
Assaborits
+
Esperar
Llunes
Tremoloses,
Evocant
Una pell.
Algun
Matí,
Olorar
Romer,
Imaginar
Núvols,
Cels,
Ocells,
Nits.
Dir-se
Insistentment:
Cal
Inventar
Ombres,
Neurosis
Abstractes,
Légèreté et défi.
.

dissabte, 7 de febrer de 2009

Punts suspensius


.
Habitualment usats per indicar que quelcom és voluntàriament inacabat mitjançant una interrupció que si hom vol pot reprendre tot seguit.
Sovint es suposa que allò no explícit és obvi o bé es pretén que es completi lliurement el que s'exposa parcialment, o bé se li atorga poc interès aliè.
Altrament, poden expressar dubte, interrogació subtil, estranyesa, reticència o intriga.
Sempre hi ha d'haver tres punts -ni més ni menys- units sense cap espai a allò que els precedeix.
Convé no abusar-ne per tal que la comunicació no quedi escapçada o incompleta.
...
.
I és ara que em pregunto: En una vida en punts suspensius, el més agosarat fora posar-hi un punt i a part? o bé seria més apropiat un punt i final...
.

dilluns, 2 de febrer de 2009

Llevant...

.
I el tacte de ta pell
alè de llevantada
hissa veles com flames
en horitzons llepats
d'escuma dolça.
.
Pluja de vellut cadent
sobre onades que cremen
platges d'argent blau
en nits de lluna
i matins encalmats.
.
Primavera al gener
i naufragis conscients
en un mar inconscient
de desitjos secrets
i poemes al vent.
.