L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 25 de novembre del 2007

Roig sobre blanc

Piruletes de cor
...
Per la seva estudiada convinació de principis actius les Piruletes de Cor alleugen eficaçment la simptomatologia dels dolors de l'ànima.

Acció: Les Piruletes de Cor són molt eficaces com a analgèsics del malestar general, redueixen l'abatiment i potencien el somriure.

Composició quantitativa: Sucre, glucosa, àcid dítric, aromes naturals i artificials, colorants diversos com l'E-100, E-129, E-132, E-150d i E-160c.

Indicacions: Tractament simptomàtic dels processos depressius, angustiosos i que cursen amb un dolor lleu o moderat de l'ànima, malestar general, tristesa, nostàlgia, malenconia continuada, etc.

Posologia: Per a adults, una piruleta cada 24 hores, no més de tres dies seguits. No se'n recomana un ús continuat. Aquest remei és aplicable a menors, però en dosi menys elevades i supervisades sempre per un adult. A mesura que desapareguin els símptomes cal suspendre aquesta medicació.

Contraindicacions: En cas d'hipersensibilitat a algun dels seus components.

Precaucions: En casos de mala tolerància a la glucosa evitar tractaments perllongats.

Efectes secundaris: Acostuma a aparèixer un lleu enrogiment de la superfície de la llengua, però no és perjudicial i desapareix als pocs minuts. El seu ús perllongat pot afectar a l'esmalt dental ocasionant l'aparició de càries si no es prenen les mesures adequades quant a la higiene bucal i dental. En aquests casos cal acudir inmediatament al seu dentista habitual.

Interaccions: L'abús d'aquest medicament pot interferir en el seu apetit per la qual cosa no es recomana prendre'l abans dels àpats.

Intoxicació i tractament: La simptomatologia per sobredosi inclou dolor abdominal i pèrdua de l'apetit així com una coloració rogenca de la superfície de la llengua i els llavis. Si ha ingerit una dosi excessiva d'aquest medicament cal que en suspengui la ingestió inmediatament i doni per acabat el tractament almenys temporalment.

Advertències: A causa del seu llamatiu color i sabor pot donar-se el cas que la gent que el rodeja intenti sostreure-li part de la medicació. És aconsellable, per precaució, mantenir fora de l'abast dels menors aquest remei. En algunes persones pot arribar a ésser addictiu.

Presentació: Envasos individuals d'una dosi.

Sense recepta mèdica.

Atenció: Per a una major efectivitat del producte és aconsellable administrar-lo amb un somriure als llavis i un estat d'ànim favorable a la seva acció. El pacient es disposarà a rebre'n el seu efecte amb la millor de les disposicions d'ànim, éssent de gran ajuda la col·laboració d'altri per tal de millorar-ne l'eficàcia.
Suggeriment: Una actitud lúdica i receptiva augmentarà l'acció positiva dels components del nostre producte. Aconsellem l' ús del Roig sobre Blanc directament sobre la pell, tot plegat acompanyat de reguitzells de petonets, pessigolles, mossegadetes, carícies de tota índole, així com tot allò que pugui resultar plaent als implicats en el tractament.


Nota: Possiblemet la imaginació permetrà tractaments alternatius d'una eficàcia similar.


Juguem?

dijous, 22 de novembre del 2007

En sortir d'escola...

Avi...
Què m'has dut per berenar?

Passem per la plaça, va.... sí?

Em tornes a explicar la història del balcó de les roses?


dimarts, 20 de novembre del 2007

Avi...


- Avi...
- Digue'm, bonica. Què téns?
- Res. Pensava.
- I què pensa la meva princesa?
- Avi, què ens passa quan ens morim?
- Això, pensaves? i com és...
- Avui la mestra ens ha dit que la mare de la Judith s'ha mort. Diu que no vindrà a l'escola aquests dies i que quan torni ens hem de portar bé amb ella.
- Clar, perque estarà trista i tots l'heu d'ajudar.
- Sí, estarà molt trista. Saps? la mestra ens ha explicat coses de quan et mors.
- Explíca'm què us ha dit, vols?
- Diu que tots ens morirem un dia. Però jo això ja ho sé perque el papa m'ho va explicar quan la iaia Rosa es va morir. A més, jo ja sóc gran.
- Clar, tu ja ets molt gran... jajajaja
- Però...
- Digue'm, tresor. Què t'amoïna?
- Vull saber què passa quan et mors.
- Doncs quan et mors el cor ja no et batega, els pulmons ja no respiren, i te'n vas. Ja no hi ets.
- I on te'n vas, Avi?
- Doncs no ho sabem carinyet. Uns diuen que no es va enlloc, que tot s'acaba allà. D'altres creuen que hi ha una altra vida.
- Una altra vida?
- Sí. Una altra vida en un cos diferent o bé en un lloc que no sabem.
- Ah. Però...
- Però què?
- Que si ja estem bé aquí perquè marxem?
- De vegades ja ens hem fet molt vellets i tenim el cor cansat i el cos gastat. També potser que ens posem malalts i els metges no ens saben curar o bé que tenim un accident.
- També es moren persones a les guerres, oi? com aquella guerra teva...
- També ma petite, també.
- Doncs a mi no m'agrada que es mori la gent.
- A ningú li agrada. Però tots morirem tard o d'hora.
- Doncs jo no em moriré mai, Avi.
- Ben fet, princesa. Tu mai.
- I tu tampoc, d'acord?
- Jo sí que em moriré carinyet. Tant de bo sigui d'aquí molt de temps, però has de saber que un dia em moriré, igual com es va morir la iaia Rosa. I quan em mori estaràs trista com tots, però a poc a poc et passarà i te'n recordaràs de les coses que fem plegats i de quan ens ho passem bé.
- T'estimo molt Avi.
- Jo també ma petite. Molt. Au, ves a buscar el berenar que després em llegiràs aquell conte que vam comprar ahir.
- Però si tu ja saps llegir, Avi.
- Jajajaja... però m'agrada escoltar-te.
- Un tros tu i un tros jo. Sí?
- Sí, princesa.

dilluns, 19 de novembre del 2007

...

Calladament
Des d’aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m’han perdut amb tu que em resta a penes
l’espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.
.
Miquel Martí i Pol
Per a tu, avi...
ta petite-fille.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Univers íntim


Volaria amb tu
cada capvespre
gronxant-me
en la innocència
de no-saber
que els globus
es desinflen
en l'horitzó...